27.7.13

Carta abierta a la madre de Artur Mas y otras madres

Carta abierta a la madre de Artur Mas y otras madres (*)
Quería yo esta tarde disfrutar tranquilamente de uno de mis últimos días de vacaciones pintando una habitación de mi pequeño piso en el distrito más castigado por el paro en Barcelona. Pero no ha podido ser porque me veo en el deber de dirigirme a usted para intentar hacerle llegar mi pesar. Yo sé que usted ha enviudado no hace mucho. Y que ha pasado muchas y amargas horas en el Hospital donde trabajo, donde tratamos a una de sus hijas, ya fallecida, y donde hemos atendido a otra. Por la única fotografía a la que he tenido acceso creo adivinar que tiene usted un buen corazón. Y por lo tanto sé que podrá compadecerse de las víctimas del accidente ferroviario que ocurrió la noche de la verbena de San Jaime en Angrois, a 4 km de la capital de Galicia.
Le puedo decir que el día del Apóstol es el único día del año que yo celebro y, si tengo ocasión, invito a mis amigos a comer y beber algo bueno, a la altura de la celebración. Las fiestas del Apóstol son importantísimas no solo porque son populares y reúnen a gentes de todas partes de Galicia, en donde Santiago es el patrón, sino porque es un día señalado para los peregrinos. El programa de las fiestas alcanza varios días y supone el esfuerzo y la ilusión que ya se estará usted suponiendo. Pero inmediatamente después de ocurrido el desafortunado accidente (con escasas víctimas gallegas por cierto) se suspendieron todos los festejos, todos los actos y además todos cuantos pudieron -como muy bien habrá sabido por la prensa- acudieron a dar lo que se necesitaba: sangre, agua, mantas, toallas y lo más importante: consuelo. Mi abuela paterna se llamaba Consuelo y era de Betanzos (La Coruña) y no quería dejar de recordarla hoy porque ella sufrió mucho porque como usted conoció unos años difíciles para la historia de su familia y de España. Betanzos había sido la capital del Antiguo Reino de Galicia (910-1833), ya ve. Pero no quiero ser una especie de Pau Casals ni esto son las Naciones Unidas ni la historia vale un pimiento cuando la realidad empuja.
Créame que siento en el alma que usted tenga un hijo como el que tiene. Artur Mas me pareció siempre alguien que se notaba que había recibido una buena educación. Mi indignación por su implicación con varios casos de corrupción cuya investigación está pendiente y por algo que me perjudica de forma personal como ha sido la modificación de mis condiciones laborales y mi sueldo (que ya era bajo mientras veía que su hijo se lo incrementaba en plenas "retallades"); mi indignación digo se veía corregida por el hecho de haberlo visto llegar asiduamente a mi hospital justo cuando acababa mi jornada laboral a las nueve de la noche. Su hijo mayor no es una persona dotada de una gran inteligencia, cuando aún no estaba en la Administración nunca había hecho grandes negocios en el sector privado. Su situación jurídica o su atolondramiento pertinaz con la cuestión soberanista le impide gobernar rectamente y de acuerdo con su mandato pero yo, que siempre quiero ver una parte buena en todas las personas pensaba: por lo menos es un buen hermano.
A destiempo he sabido este mediodía que su hijo le mandó una carta ayer por la tarde al Presidente Mariano Rajoy en la que le expresa la voluntad de las instituciones catalanas de que sea convocado un referéndum o consulta legal y acordada con el Estado. Más allá de las cuestiones políticas que no son al caso en estos momentos pienso en el desacierto de haber perturbado aún más el luto y las diligencias en que se halla el gabinete ejecutivo de los gobiernos de España y de Galicia con un gesto que reta cualquier calificativo. Porque tamaña impertinencia no es un ultraje a los muertos, ni tampoco es molicie o indigencia moral o falta de sensibilidad, no. Es mucho peor. Es un desafío vil y una falta política muy grave, por mucho que de la manera más farisaica su hijo Artur Mas apele a la negociación y al diálogo. Podía haber esperado al lunes ¿O no? ¿No podía esperar al lunes, cuando ya se hubieran consumido al menos los tres días de luto oficial? ¿Por qué no podía esperar hasta el lunes o el martes?
Pienso en usted y en las madres de todos cuantos en la pura teoría tendrían que estar gobernando Cataluña y dando un ejemplo de honorabilidad que no dan y que empiezo a pensar que no pueden dar. Se suele decir y es verdad que ni los padres tienen que pagar las culpas de lo que hacen sus hijos ni los hijos tendrían que pagar la culpa de lo que hacen sus padres. Pero le ruego por favor que la próxima vez que vea a su hijo le reprenda por haberse comportado de esta forma tan miserable y canalla. Se lo agradeceré mucho. Y en el caso de que atienda a las elementales normas de convivencia dejaré de pensar que es peor que la venganza de Moctezuma, un grano en el culo, el rapto de las sabinas, un síndrome de Estocolmo, la conjura de los necios, Pilar Rahola, Tiburón 3, Poltergeist y Aeropuerto 77 juntos. 
Cuídese mucho, Sra. Gavarró viuda de Mas, y siga con salud y bien.

Artur Mas i Gavarró junto a su madre y hermanos pequeños

(*) En català:

Carta oberta a la mare d'Artur Mas i d'altres mares
Volia jo aquesta tarda gaudir tranquil·lament d’un dels meus darrers dies de vacances pintant una habitación del meu petit pis en el districte més castigat per l’atur a Barcelona. Tanmateix, no ha pogut ser perquè em veig obligada a adreçar-me a vosté per intentar fer-li arribar la meva recança. Jo sé que vosté ha inviudat no fa gaire. I que ha passat moltes i amargues hores a l’Hospital on treballo, on vam tractar a una de les seves filles, que ja no viu, i on hem atès a l’altra. Per l’única fotografia a la qual he tingut accés crec endevinar que té vosté un bon cor. I per tant sé que podrà compadir-se de les víctimes de l’accident ferroviari que va tenir lloc la nit de la revetlla de Sant Jaume a Angrois, a 4 km de la capital de Galícia.
Li puc dir que el dia de l’Apòstol és l’únic dia de l’any que jo celebro i, si tinc ocasió, convido als meus amics a menjar o beure alguna cosa bona, a l’alçada de la celebració. Les festes de l’Apòstol són importantíssimes no només perquè són populars i reuneixen a gent de totes les contrades de Galícia, on Santiago és el patró, sinó perquè és un dia assenyalat per als peregrins. El programa de les festes abasta molts dies i suposa un esforç i la il·lusió que ja s’estarà vosté suposant. Però immediatament després d’haver-se produït el malaurat accident (amb poques víctimes gallegues per cert) es van suspendre totes les celebracions, tots els actes i a més a més tots els que podien –com molt bé coneixerà per la premsa- acudiren a donar allò què es necesitava: sang, aigua, mantes, tovalloles i el més important: consol. La meva àvia paterna es deia Consuelo i era de Betanzos (La Corunya) i no volia deixar de recordar-la avui perquè ella va sofrir molt perquè com vosté va conèixer uns anys difícils per a la història de la seva pròpia família i la d’Espanya. Betanzos havia sigut la capital de l’antic Regne de Galícia (910-1833), ja veu. Però no voldria ser una mena de Pau Casals ni això són les Nacions Unides ni la història val un pebrot quan la realitat empeita.
Cregui'm que sento en l'ànima que tingui vosté un fill així. Artur Mas m'ha sembla sempre algú que es notava que havia rebut una bona educació. La meva indignació per la seva implicació amb diversos casos de corrupció, la investigació dels quals està pendent, i per una qüestió que m'afecta de forma personal com és la modificació de les meves condicions laborals i el meu sou (que ja era baix mentre veia que el seu fill se l'incrementava el seu en plenes "retallades"); la meva indignació dic es veia corregida pel fet d'haver-lo vist arribar sovint al meu hospital quan acabava la meva jornada laboral a les nou de la nit. El seu fill gran no és un home dotat d'una gran intel·ligència, quan encara no estava en l'Administració mai no havia fet grans negocis al sector privat. La seva situació jurídica o el seu desgavell porfidiós l'hi impedeixen governar rectament i d'acord amb el seu deure pero jo, que sempre vull veure la part positiva de totes les persones pensava: al menys és un bon germà.
He conegut aquest migdia  que el seu fill va enviar-li una carta ahir per la tarda al President Mariano Rajoy en la qual li expressa la voluntat de les institucions catalanes de què sigui convocat un referèndum o consulta legal i acordada amb l'Estat. Més enllà de les qüestions polítiques que no són al cas en aquests moments penso en el desencert d'haver pertorbat encara més el dol i les diligències on es troba el gabinet executiu dels governs d'Espanya i de Galícia amb un gest que repta qualsevol qualificatiu. Perquè una impertinència tan gran no és un ultratge als morts, ni tampoc és laxitud o indigència moral o falta de sensibilitat, no. És molt pitjor. És un desafiament vil i una falta política molt greu, per molt que de la manera més farisaica el seu fill Artur Mas apel·li a la negociació i al diàleg. Podia haver esperat  al dilluns. O no? No podia esperar al dilluns, quan s'haguessin consumit al menys els tres dies de dol oficial? Per què no podia esperal al dilluns o al dimarts?
Penso en vosté i en les mares de tots els qui en la pura teoria haurien d'estar governant Catalunya i donant un exemple d'honorabilitat que no donen i que començo a pensar que no poden donar. S'acostuma a dir que ni els pares tenen que pagar les culpes  dels seus fills ni els fills tindrien que pagar les culpes del que fan els seus pares. Però jo li prego si us plau que la propera vegada que vegi el seu fill que el reprengui per haver-se comportat d'aquesta forma tan miserable i canalla. Li agrairé molt. I en el cas de  què atengui les més elementals normes de convivència deixaré de pensar que és pitjor que la venjança de Moctezuma, un gra al cul, el rapte de les sabines, un síndrome d'Estocolm, la conjura dels necis, Pilar Rahola, Tauró 3, Poltergeist i Aeroport 77 junts. 
Cuidi's molt, Sra. Gavarró vídua de Mas, i segueixi amb salut i bé.

Post registrado en SafeCreative *1307275486140 (2022:2212172888234)