Tai chi

 

Alquímia interna

El segle IX Li Tao Tzu va recopilar una seqüència de 37 moviments anomenats “els primers moviments del cel”. Cap a l’any 1200 el monjo taoista Chang San-Feng va escriure un dels tres clàssics del Tai chi, que ells anomenà Tai chi chuan.La tradició monàstica va utilitzar l’alquímia interna com a mitjà per a transformar l’interior del cos i agmentar la salut i la longevitat.

Els altres dos clàssics del Tai chi són el tractat de Wong Chung-Yua (cap a l’any 1600) i el de Wu Yu-Hsiang (1812-1880).

Segons els teòrics del Tai chi, el significat del chi seria “energia intrínseca”, “energia interna” o “energia origina, eterna i essencial”. La manera en què el chi o el qi s’expressa s’anomena Tai chi (“allò últim i suprem”).

Integració, connexió i harmonia

Els conceptes d’integració, connexió i harmonia, estan representats en els breus textos dels savis del Tai chi.

Segons Chang San-Feng, tot el cos ha de moure’s com si fós una unitat, dels peus a les cames i la cintura, coordinat amb el propi chi: “L’energia interna, el chi, arrela als peus, es transfereix a través de les cames i es controla en la cintura per a traslladar-se a l’esquena fins als braços i les puntes dels dits”. La força comença als peus.

El Tai chi està molt connectat amb la natura, que és una font de salut. El tractat del mestre Wu Yu-Hsiang diu: “Quan es resta immòbil s’ha d’estar com una muntanya. Quan s’està en moviment ens hem de moure com l’aigua del riu”.

El concepte de fluïdesa o d’harmonia que proporcionen el Tai chi es manifesta en un dels preceptes del tractat del mestre Wong Chung-Yua: “Quan es practica el Tai chi s’ha de mantenir una postura equilibrada com una balança. Quan ens movem, els moviments seran desimbolts com una roda que gira”.

 Beneficis del Tai chi

Des del punt de vista oriental, el Tai chi millora la salut perquè incrementa la circulació del qi. Segons la medicina xinesa tradicional, la malaltia és l’efecte de què la circulació del qi pels seus meridians està impedida o bloquejada.

Els aproximats 108 moviments o seqüències de la taula del Tai chi, com passa amb els exercicis del Chi-Kung, estan ideats per desbloquejar els meridians energètics.

Els beneficis del Tai chi es deixen notar amb més o menys intensitat segons el que s’hagi aprofondit en la tècnica i en la pràctica.

Els principiants poden notar que l’art actua sobre els grans grups musculars de cames, braços i esquena. Amb la pràctica habitual s’aconsegueix estirar  i alinear l’esquena respecte de les espatlles i la pelvis. Els moviments de la taula de Tai chi proporcionen flexibilitat i força en la columna vertebral, corregint de forma natural postures nocives. A més a més, s’estimulen i queden alliberats els nervis que es ramifiquen al llar de la columna.

Amb el temps, les propietats del Tai chi es fan notar en els òrgans interns, començant per la zona abdominal. Fa millorar les funcions de digestió i eliminació. Al mateix temps, augmenta la circulació sanguínia i el transport de l’oxígen, afavorint un ritme cardíac aeròbic.

Tot i que es tracta d’un exercici suau (es pot practicar inclús en edats molt avançades), afavoreix una bona condició física, repara el cansament i fa als qui el practiquen més resistents, més pacients i més ferms.

Els moviments lents i fluïds, amples, exigeixen de manera natural una respiració profunda i relaxada, concentració, i coordinació o integració dels moviments.

(Marta-R. Domínguez Senra, Mª Teresa Pous. Guia de medicines alternatives. Barcelona: Ed. Mina, 2006)

Post registrado en SafeCreative: A la flor del berro (1) #1105179237451  

2022: 2212162881351