19.10.87

Peras del olmo: Els llibres de les literatures no hispàniques conservats a la biblioteca de Joan Maragall (1860-1911)


 Joan Maragall (1884)

l año 1987 Teresa Pous ofreció a la revista del Ateneu de Barcelona un trabajito de curso que habíamos hecho en una carrera que bien se puede decir que la hicimos a medias. No porque no la acabáramos, que la acabamos, sino porque nos repartíamos el trabajo. Creo que la Paleografía me la hizo ella (no hubo exámenes) y con muy buena calificación. Conservo el ejemplar que me regaló Teresa el día que publicaron Els llibres de les literatures no hispàniques conservats a la biblioteca de Joan Maragall (1860-1911). No me había dicho nada. Fue una sorpresa. El año 1989 publicamos una bibliografía de Ramón y Cajal que habíamos iniciado en las criptas del CSIC un verano tórrido, de calor delirante, donde los hubo. Nos dejamos los cuernos. Y hace dos años  hicimos un librito de guía en las medicinas alternativas y tradicionales.

Tendría un gran interés analizar el proceso de edición de los tres documentos (la intervención informática y la participación de los diferentes profesionales del libro). Me temo que con el mundo del libro pasa como con otros sectores: va faltando gente con oficio y cada vez hay más afán de notoriedad y el mercado se infla con más y más intermediarios cualquier proceso que bien podría hacer alguien que simplemente tuviera la preparación que se le supone. Solo diré que he visto galeradas –por llamarlas de alguna manera común- de infarto. Por eso escribo un blog.

He empezado las relecturas por algo en lo que intervine y que subscribiría ad integrum hoy, veinte años más tarde. La investigación de las bibliotecas privadas se abría como un campo atractivo. En verdad lo que más me ha cautivado siempre han sido los hológrafos o autógrafos y el estilo. Llegamos a entrevistarnos con Salvador Espriu meses antes de su muerte, pero nos dijo –como era verdad- que no tenía ningún libro. Algún diccionario o algún manual de consulta frecuente constituían su biblioteca personal, pero el resto de los libros que le habían de alguna manera pertenecido estaban dispersos en las casas de la gente de su confianza. La desnudez y la sobriedad del despacho que tenía en el Paseo de Gracia (¿Asistencia Sanitaria Colegial?) en que nos recibió Espriu subrayaban sus palabras. Una moto de polvo solitaria y errática se atrevió a surcar el haz de luz que se interponía  entre nosotras y su traje pulcro casi negro. La apresó mientras nos comentaba sus lecturas preferidas. Puesto que Salvador Espriu era abogado y sus conocimientos de historia antigua eran muy notables, debemos creer que debió de tener un gran número de libros. Creo que bien se prodría haber presentado a sí mismo y asimismo como egiptólogo, pero no lo hizo nunca (que yo sepa). Durante la entrevista nos fue relacionando en un orden cronológico impecable e implacable los autores de su predilección. Empezó por los poetas. Dejó para una segunda entrevista que nunca se pudo llegar a concertar, por su enfermedad, otros géneros literarios.

Quisiera destacar dos cuestiones referentes a “Els llibres de les literatures no hispàniques conservats a la Biblioteca de Joan Maragall (1860-1911)”. Una, la diversidad de oficios implicados en el libro, que dejamos entrever a través de nuestro análisis y que ahora refuerzo en mi relectura. Me arrepiento de no haber dedicado unas líneas a los encuadernadores y a los tipógrafos modernistas. La segunda cuestión es  la de las vacilaciones ortográficas de aquellos libros que tuvimos entre nuestras manos. A la vista de nuestra sumaria relación bibliográfica hay que advertir que la ortografía que se refleja no es errónea, sino que está reproduciendo la de aquellos volúmenes y la de aquella época. Fueron unos años de modernización y renacimiento. Me recuerda los años en que se inserta la primera portada del primer Quijote, cuando aún no se habían repartido la “j” y la “g” gráficas lo que quedaba de la “x”.

En homenaje a los que conocen su oficio no quisiera dejar de recordar que el verano de 1988 le pedí a un vecino que reparaba máquinas de escribir que me colocara en la mía los tipos correspondientes al corchete de apertura ([) y al de clausura (]) a cambio del signo de dólar y de otro que ahora no recuerdo. Lo hizo para mi total satisfacción y si no fuera por eso igual ni siquiera conservaría la máquina. Una Olivetti Lettera 32 que usé incansablemente hasta que me compré mi primer PC portátil (que pesaba 7 kilos pero tenía hasta pantalla retroiluminada). Si no recuerdo mal se lo revendí en perfecto estado 5 años después, por 40.000 pesetas, a un ginecólogo colombiano.

Salvador Espriu no quería tener libros porque cuando la Guerra Civil destruyeron su casa familiar. En mi modesta opinión, tenía toda la razón del mundo.

13 de enero de 2008

Els llibres de les literatures no hispàniques conservats a la biblioteca de Joan Maragall (1860-1911) (*)

L’inventari

La biblioteca personal de Joan Maragall (Barcelona, 10 d’octubre de 1860-20 de desembre de 1911) es conserva en el que va ésser el seu domicili de Sant Gervasi –al carrer Alfons XII, núm. 79-, i és una part de la col·lecció relativa al poeta que els seus fills han preservat i augmentat.

Aquest patrimoni, cedit per la família Maragall a la Generalitat de Catalunya el juny de 1983, el constitueixen, a més de la biblioteca formada per l’escriptor, els seus manuscrits, la correspondència, les edicions de les seves obres, la documentació editada i inèdita sobre la producció i la biografía maragallianes, així com els objectes personals del poeta.

El patrimoni bibliogràfic està totalment representat en els diversos catàlegs de la Casa-Arxiu. Simplificant el contingut del catàleg corresponent als llibres de Maragall, pot indicar-se que hi ha una visible preponderància de les obres literàries, una part significativa i força diferenciada de volums de Dret que l’autor utilitzà durant la seva carrera, alguns exemplars filosófics, d’història, de viatges, etc., i una àmplia representació de periòdics –catalans sobretot- de l’etapa modernista ("L’Avenç", "Pèl & Ploma", "El Poble Català", "Joventut").

S’ha de dir que els llibres de Maragall van anar a l’exili, i que a la tornada van col·locar-se respectant un ordre definit, i es pot observar un cert mètodes per a la distribució d’algunes col·leccions, dels grans formats en quart i de determinats autors com Goethe, Verdaguer i "Clarín". L’inventari que presentem tot seguit és una relació i una descripció de les obres literàries no hispàniques; és a dir, de la literatura alemanya (Goethe, Heine, "Novalis", Schiller, Ebers i Hauptmann), anglesa (Ossian, Shakespeare, Burns, Goldsmith, Sterne, Byron, Jones i Shaw), francesa (La chanson de Roland, Chapelle i Bachaumont, Salignac, Corneille, Racine, Voltaire, "Molière", Chateaubriand, Mme. Swetchine, Baudelaire, Béarn, Bisson, "France", Maeterlink, Mistral, Rostand i Richepin), grega clàssica (Baquílides, Èsquil, Hesiode, Homer, Píndar, Alcau, Safo, Anacreont i Sòfocles), italiana (Sant Francesc, Dante, Petrarca, Goldoni, Leopardi, Pellico i Carducci), japonesa (Contes populars del Japó), llatina clàssica (Horaci i Virgili), nord-americana (Hawtorne i Whitman), noruega (Ibsen, Björnson i Kielland), portuguesa (Camôes, Eça de Queiroz, E. de Castro, Monsaraz i Papança), russa (Pushkin, Lérmontov, Ostrovsky, Turguenev, "Gorkij", Tolstoi), uruguaiana (Vasseur), etc. 

Aquesta estratificació convencional de les diferents literatures obeeix a un criteri normatiu de la Classificació Decimal Universal (C.D.U.) per a les biblioteques que estableix el principi –discutible- d’incloure les obres literàries en grups respectius a la llengua del text original. Per conseqüència indefectible, Ossian pertany a les lletres angleses i no a les cèltiques. I Mme. Swetchine, russa, o F. Mistral (que també escrigué en occità) pertanyen a la literatura francesa. Hem exclòs del nostre inventari els autors Carlyle, Emerson, Kropotkin, i també Nietzsche, Plató i Wagner. Konigskinder de "Rosmer" –pseudònim d’Elza Bernstein- és un llibre d’òpera musicat a posteriori, i la seva autora figura a les històries literàries com a novel·lista. Incloem doncs Berstein i excloem Wagner, malgrat que segurament la qualitat lírica de les obres d’aquest compositor supera la dels llibres de la novel·lista. Potser és per raó d’alguna d’aquestes formalitats de la C.D.U. o de la teoria literària que Josep Pla, en donar la seva biblioteca a Palafrugell, imposà l’objecció que no s’ordenés mai decimalment.

1.       Andersen, [Hans Christian]. Contes. Traducció de S. Massó Ventós. Barcelona: "L’Avenç", 1907. Biblioteca Popular de "L’Avenç";69.
2.       Baquílides. Teseo. Traducido por Pere Bosch y Gimpera. Madrid: Victoriano Suárez, 1910. Dedicatòria del traductor.
3.       Baudelaire, [Charles]. Poemetti in prosa. Traduzioni di G. Ragusa Moleti. Milano: Edoardo Sonzogno, 1884. Biblioteca Universale; 16.
4.       "Béarn, Andrée". Marguerite Laborde. Cils Mi-Clos. Paris: Bibliothèque Génerales d’Édition, 1907.
5.       "Béarn, Andrée". Marguerite Laborde. Les Mendiants d’Impossible. Toulouse: Bibliothèque de "Poésie", 1910. Dedicatòria de l’autora.
6.       Bisson, Alexandre. La senyora X. Traducció de Narcís Oller. Barcelona: "L’Avenç", 1910. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 113.
7.       Björnson, Björnstjerne. Més enllá de las forsas. Traducció catalana. Barcelona: Publicacions Joventut, 1904.
8.       Burns, Robert. The complete poetical works. London: Henry Trowde, [s.a.]
9.       Byron, Lord [George Gordon]. The poetical works. London & New York: Frederick Warne and Co., 1890.
10.    Camôes, Luiz de. Os lusiadas. Pariz: Na officina typographica de Firmin Didot, [s.a.]
11.    Carducci, Giosué. Odi barbare. Bologna: Nicola Zanichelli, 1887.
12.    Carducci, Giosué. Rime nuove. Seconda edizione riveduta. Bologna: Nicola Zanichelli, 1889.
13.    Castro, Eugenio de. Interlunio. Coimbra: Francisco França Amado, 1906.
14.    Castro, Eugenio de. A sombra do quadrante. Coimbra: Francisco França Amado, 1906. Dedicatòria de l’autor.
15.    La chanson de Roland. Texte critique traduit et commentaire par Léon Gautier. 5ème. éd. Tours: Alfred Name et Fils, Éditeur, 1875.
16.    Chapelle et Bachaumont. Voyages amusants. Paris: Librairie de la Bibliothèque Nationale, [s.a.] Collection des meilleurs auteurs anciens et modernes; 172.
17.    Chateaubriand, [François René de]. Atala. Traducció de Manuel de Montoliu. Barcelona: "L’Avenç", 1909. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 93.
18.    Conciense, F. Cuentos flamencos. Valencia: Librería de Manuel de Montoliu. Barcelona: "L’Avenç", 1909. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 93.
19.    Contes populars del Japó. Traducció de J. Massó i Torrents. Barcelona: "L’Avenç", 1904. Biblioteca Popular "L’Avenç"; 30.
20.    Dante Alighieri. Opere minori. Napoli: Francesco Rossi Romano Editore, 1855.
21.    Dante Alighieri. La divina commedia. Edizione stereotipa quindicesima tiratura. Milano: Edoardo Sonzogno, 1890.
22.    Dante Alighieri. La divina commedia. Firenze: G. Barbera Ed., 1903.
23.    Dante Alighieri. La vita nova. Torino: Edizioni Stan, 1911.
24.    Ebers, [George Mortiz]. Les dues germanes. Novela de la època ptolomeica girada del alemany al català per Agustí Casas. Barcelona: Viader Editor, 1907. Dedicatòria del traductor.
25.    Eça de Queiroz, [J. Mª]. A cidade e as serras. Segunda ediçao. Porto: Livraria Chardon, De Lello & Irmâo, Editores, 1903.
26.    [Esquil]. Prometheu encadenat. Traducció del grec per Arthur Masriera. Barcelona: Tip. "L’Avenç", 1898. Biblioteca Dramatica de "L’Avenç". Dedicatòria del traductor.
27.    [Esquil]. Els perses. Traducció del grec per Arthur Masriera. Barcelona: Tip. "L’Avenç", 1898. Biblioteca Dramàtica de "L’Avenç". Dedicatòria del traductor.
28.    "France", [Anathole François Thibault]. Contes i narraciones. Traducció de M.M. Barcelona: E. Domènech Imp., 1907. Biblioteca d’El Poble Catalá.
29.    [Francesc d’Asís, Sant]. Floretes. Versió catalana de Joseph Carner. Barcelona: Lluís Gili, 1909. Dedicatòria del traductor.
30.    Garzón, E. Jean Orth. Saint Cloud: Imp. Belin Frères, [s.a.]
31.    Girardin, Mme. E. ¡Vencido! Valencia: Librería de P. Aguilar, 1879. Biblioteca Selecta; 13.
32.    Goethe, [Johann Wolfgang von]. Werther. Traduction nouvelle et notice biographique et littéraire de Louis Énault. 10ème. éd. Paris: Librarie de L. Hachette et Cie., 1859.
33.    Goethe, [Johann Wolfgang von]. Torquato Tasso. Traduït per Josep Lleonart. Barcelona: Tip. Riera, [s.a.]. Dedicatòria del traductor.
34.    Goethe, [Johann Wolfgang von]. Sämmtliche Werke. Suttgart: Verlag der J. G. Gott’schen Buchhandlung, [s.a.]. 6 vols.
35.    Goethe, [Johann Wolfgang von]. Fausto; [Shakespeare, William]. Hamlet. Traduit de Letourner. Paris: Livrairie de la Bibliothèque Nationale, 1880.
36.    Goethe, [Johann Wolfgang von]. La Marguerideta. Traducción de Joan Maragall. Barcelona: "L’Avenç", 1904. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 21.
37.    Goldoni, Carlo. Comedie Scelte. 3ª ed. Milano: Edoardo Sonzogno, 1880. Volume primo.
38.    Goldoni, [Carlo]. El vano. Traducció de Narcís Oller. Barcelona: "L’Avenç", 1908. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 86.
39.    Goldoni, [Carlo]. El sorrut benefactor. L’avar. Traducció de Narcís Oller. Barcelona: "L’Avenç", 1909. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 97.
40.    Goldsmisth, [Oliver]. Le ministre de Wakefield. Paris: Librairie de la Bibliothèque Nationale, 1879. Collection des meilleurs auteurs anciens et modernes; 150-151. 2 vols.
41.    ["Gorkin, Maksim". Niznij Novgorod]. Els menestrals. Traducció de Joan Puig i Ferreter. Barcelona: "L’Avenç", 1909. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 92.
42.    Hauptmann, Gerhart. Ànimes solitàries. Traducció catalana d’Oriol Martí. Barcelona: Publicacions Joventut, 1906. Dedicatòria del traductor.
43.    Hawthorne, Nathaniel. Contes estranys. Traducció directa de l’anglès per M.M.B. Barcelona: Imp. De J. Vives, 1908. Biblioteca d’"El Poble Català"
44.    Hawthorne, Nathaniel. La lletra vermella. Traducció catalana d’A. Rovira i Virgili. Barcelona: Tip. "L’Avenç", 1910. Biblioteca d’"El Poble Catalá"; 19
45.    Heine, Heinrich. Sämmtliche Werke. Hamburg: Hoffman und Campe, 1885. Vols. 1, 2, 3, 5, 6, 11 i 12.
46.    Heine, Heinrich. Poesías. Libro de los Cantares. Traducción en verso, precedida de un prólogo por Teodoro Llorente. Barcelona: Daniel Cortezo y Cía., 1884. Biblioteca Arte y Letras.
47.    Heine, Heinrich. Buch der Lieder. Berlin: Deutsches Verlagshaus, [s.a.]
48.    [Hesíode]. La teogonía. Conversión directa y literal por Luis Segalá y Estalella. Barcelona: Tipografía "La Academia" de Serra Hnos. y Rusell, 1910.
49.    [Homer]. L’Illiade. Paris: Librairie de la Bibliothèque Nationale, 1880-1881. Collection des meilleurs auteurs anciens et modernes; 169171. 3 vols.
50.    [Homer]. Iliade. Traduzioni di Vincenzo Monti con le observazioni di Andrea Mustoxidi. 8ª ed. Milano: Edoardo Sonzogno, 1890.
51.    [Homer]. La Iliada. Versión directa y literal del griego por Luis Segalá y Estalella. Barcelona: Muntaner y Simón, Editores, 1908.
52.    [Homer]. Odissea. Tradotta da Ippolito Pindemonte. Milano: Edoardo Sonzogno, 1877.
53.    [Homer]. Odisea. Versión directa y literal del griego por Luis Segalá y Estalella. Barcelona: Muntaner y Simón, Editores, 1910. Dedicatòria del traductor.
54.    [Homer]. Himnos homéricos. Vertidos por José Bangué y Feliu. Barcelona: Tip. "La Academia" de Serra Hnos. y Rusell, 1910.
55.    [Horaci]. Le odi. Milano: Edoardo Sonzogno, 1883.
56.    Ibsen, [Henrik]. Quan ens despetarém d’entre’ls morts. Traducció catalana. Barcelona: Publicacions Joventut, 1901.
57.    Ibsen, [Henrik]. Casa de muñecas. Madrid: La España moderna, [s.a.: 1894?]
58.    Ibsen, [Henrik]. Harvard Solness. Barcelona: Imprenta de Francisco Badía, 1902.
59.    Ibsen, [Henrik]. Joan Gabriel Borkman. Traducció de J. Roca Capull. Barcelona: "L’Avenç", 1904. Biblioteca Popular de "L’Avenç";19.
60.    Ibsen, [Henrik]. Espectres. Traducció de P. Fabra i J. Casas-Carbó. Nova edició. Barcelona: "L’Avenç", 1905. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 19.
61.    Jones, Henry Arthur. La victòria dels filisteus. Traduïda directament de l’anglès per Alexandre P. Maristany i Salvador Vilaregut. Barcelona: "L’Avenç", 1908. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 82.
62.    Kayyam, [Omar]. Estances. Traducció de R. Vives Pastor. Barcelona: "L’Avenç", 1907. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 67.
63.    Lielland, Alexandre. Dos amics. Traducció de Manuel Pons. Barcelona: "L’Avenç", 1901. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 105.
64.    Leopardi, Giacomo. Prose. 4ª ed. Milano: Edoardo Sonzogno Editore, 1881.
65.    [Lérmontov, Mijáil Yúrievich]. L’eroe dei nostri giorni. Milano: Edoardo Sonzogno Editore, 1886.
66.    Lucka, Emil. Isolde Weisshand. Berlin: S. Fischer Verlag, 1909.
67.    Maeterlink, Maurice. L’intrusa. Traduida per Pompeu Fabra. Barcelona: Imprenta y Librería de "L’Avenç", 1893.
68.    Marc Aureli Antoni. El libro dei ricordi. Milano: Edoardo Sonzogno, 1902. Biblioteca Universale; 253.
69.    Mistral, Fréderic. Mireille. Paris: Charpentier, Libr. Ed., 1861.
70.    Mistral, Fréderic. Nerto. Traducció de Mossèn Jacinto Verdaguer. Barcelona: "L’Avenç", 1903. Biblioteca Popular de "L’Avenç";5.
71.    Mistral, Fréderic. Les illes d’or. Traducció de M. A. Salvà. Barcelona: Lluis Gili, Llibrer-Editor, 1910.
72.    Monsaraz, Alberto. Romper d’alva... Lisboa: Livraria Classica Editora de A.M. Teixeira y Cía., 1904.
73.    "Novalis" [Friedrich Leopold von Hardenberg]. Sämmtliche Werke. Leipzig: Verlegt bei Gugen Diederichs und Leipzig, 1898.
74.    [Ostrovski, Alexandr Nikaláivich]. La gropada. Traducció de Narcís Oller. Barcelona: "L’Avenç", 1911. Biblioteca Popular de "L’Avenç";119.
75.    Ossian. Fingal. Milano: Edoardo Sonzogno, 1883.
76.    Ossian. Poemas gaélicos. Traducción en verso de Ángel Lasso de la Vega. Madrid: Imprenta y Litografía de la "Biblioteca Universal", 1883. Biblioteca Universal; 84—85. 2 vols.
77.    Papança, Macedo. Grisolia. Lisboa: M. Gomes Livreiro Editor, 1902.
78.    Papança, Macedo. Obras (1880-1886). Lisboa: Livraria de M. Gomes, 1902.
79.    Papança, Macedo. Caterina d’Athayde. Traduzione del portoguese di Antonio Padula. Napoli: Stabl. Tip. Pierro e Veraldi, 1902.
80.    Papança, Macedo. Bemvinda. Lisboa: Livraria Editora Tavares Cardoso Irmâo, 1903. Dedicatòria de l’autor.
81.    Papança, Macedo. Musa alemtejana. Lisboa: Livraria Classica Editora de A. M. Teixeira & Comandita, 1908. Dedicatòria de l’autor.
82.    Papança, Macedo. Obras (1882-1891). Lisboa: Livraria de M. Gomes, 1905. Dedicatòria de l’autor.
83.    Paul, Jean. Veber des Immergrün... Leipzig: Druet und Verlag von Philipp Redan jun, [s.a.]
84.    Pellico, Silvio. Francesca de Rimini. Trad. d’Alfons Maseras. Barcelona: "L’Avenç", 1909. Biblioteca Popular de "L’Avenç";94.
85.    Pellico, Silvio. Els deures dels homens. Traducció d’en J. Casas Carbó. Barcelona: "L’Avenç", 1915. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 140.
86.    Pellico, Silvio. Le mie prigione. Milano: Edoardo Sonzogno Editore, 1877.
87.    Petrarca, [Francesco]. Mon secret. Trad. de V. Develay. Paris: Imp. Nouvella, [s.a.] Bibliothèque Nationale.
88.    [Píndar]. Odas. Traducidas en verso por D. Albino Mencarini. Barcelona: Imprenta de "La Renaixensa", 1838.
89.    Poetas líricos griegos. Trad. en verso castellano por Baráibar, Menéndez Pelayo, [et al.]. Madrid: Luis Navarro, Editor, 1884.
90.    [Pushkin, Alexandr Serguéievich]. Boris Godunof. Milano: Edoardo Sonzogno, 1883.
91.    Richepin, Jean. La chanson des gueux. Paris: Librairie Illustrée, [s.a.]
92.    "Rosmer, Ernst" [Elza Bernstein]. Könegskinder. Berlin: Fisher Verlag, 1897.
93.    Rostand, Edmond. La princesa llunyana. Traducció de Lluís Via. Barcelona: Imprenta de la Vid. De J. Cunill, 1904. Biblioteca Teatralia.
94.    [Ruysbroeck, John of]. Rusbrock l’Admirable (Oeuvres choisies). Traduit par Ernest Hello. Paris: Perrin et Cie., 1918.
95.    Ruskin, John. Fragments. Traducció de l’inglés amb un assaig introductori per Cebriá Montoliu. Barcelona: Tip. "L’Avenç", 1901.
96.    Salignac de la Mothe Fénelon, F. Aventuras de Telémaco hijo de Ulises. Versión española y proemio de Pedro Umbert. Barcelona: Imprenta Heinrich y Cía., 1910.
97.    Schiller, [Friedrich von]. Dramas. Trad. de José Yxart. Barcelona: Establecimiento Tipolitográfico de C. Verdaguer, 1883.
98.    Schiller, [Friedrich von]. Dramas. Trad. de José Yxart. Barcelona: Establecimiento Tipográfico Editorial de Francisco Pérez, 1884.
99.    Schiller, [Friedrich von]. Guillém Tell. Traducció directa per Joan Perpinyà. Barcelona: Imp. La Renaixensa, 1907. Dedicatòria del traductor.
100.Schiller, [Friedrich von]. El campament de Vallenstein. Traducció de J. Perpinyà. Barcelona: Imp. La Renaixensa, 1911.
101.Schmidt. Lo darrer hoste. Traducció de Narcís Oller. Barcelona: Estampa de S. Thomas, 1910. Dedicatòria del traductor.
102.[Shakespeare, William]. Dramas. El mercader de Venecia, Macbeth, Romeo y Julieta, Otelo. Trad. de D. Marcelino Menéndez Pelayo. Barcelona: Biblioteca "Arte y Letras", 1881.
103.[Shakespeare, William]. Dramas: Julio césar, Como gustéis, Comedia de las equivocaciones, Las alegres comadres de Windsor. Traducción de José Arnaldo Vázquez. Barcelona: Biblioteca "Arte y Letras", 1883.
104.[Shakespeare, William]. Dramas: Sueño de una noche de verano, Medida por medida, Coriolano, Cuento de invierno. Traducción de José Arnaldo Márquez. Barcelona: Biblioteca "Arte y Letras", 1884.
105.[Shakespeare, William]. Henry VIII. Traduction de Letourneur. Paris: Librairie de la Bibliothèque Nationale, 1891. Collection des meilleurs auteurs anciens et modernes; 273.
106.[Shakespeare, William]. La vie et la mort de Richard III. Pris: Librairie de la Bibliothèque Nationale, 1893. Collections des meilleurs auteurs anciens et modernes; 266.
107.[Shakespeare, William]. Hamlet. Versió catalana de Arthur Masriera. Barcelona: Tipografia de l’Atlàntida, 1898.
108.[Shakespeare, William]. Hamlet. Príncipe de Dinamarca. Novísima traducción por J. Roviralta Borrell. Barcelona: Imprenta "La Renaixensa", 1905.
109.[Shakespeare, William]. La tragèdia de Macbeth. Traducció de Cebriá Montoliu. Barcelona: Tip. "L’Avenç", 1907.
110.[Shakespeare, William]. Macbeth. Traducció de Cebriá Montoliu. Barcelona: "L’Avenç", 1907. Biblioteca Popular de "L’Avenç";74.
111.[Shakespeare, William]. El Rei Lear. Trad. de A. Albert Torrellas. Barcelona: Estampa d’E. Domènech, 1908.
112.[Shakespeare, William]. El marxant de Venècia. Traducció de Joan Puig y Ferreter. Barcelona: Estampa d’E. Domènech, 1909. Biblioteca Popular dels Grans Mestres; 10.
113.Shaw, [George] Bernard. Man and Superman. London: Archibald Constable & Co., Ltd., 1906.
114.Shaw, [George] Bernard. John Bull’s Other Island and Major Barbara; also How He lied to Her Husband. London: Archibald Constable & Co., Ltd., 1906.
115.Sòfocles. Electra. Versión al castellano por el Dr. José Alemany y Bolufer. Barcelona: [s.n.], 1911.
116.Sterne, Lawrence. Voyage sentimentale en France. Paris: Librairie de la Bibliothèque Nationale, 1880.
117.Swetchine, Mme. Obras escogidas. Traducción por Eduardo Marquina. Barcelona: Juan Gili, 1900.
118.Théatre classique. Contenant Le Cid, Horace, Cinna, Polyeugte de P. Corneille, Britannicus, Esther, Athalie de J. Racine, Mériope de Voltaire, Le misantrope de Molière. Paris: Librairie de L. Hachette et Cie., 1856.
119.[Tolstói, Liev Yúrievich]. Contes. Traducció de J. Casas Carbó. Barcelona: "L’Avenç", 1903. Biblioteca Popular de "L’Avenç";14.
120.[Tolstói, Liev Yúrievich]. Les confessions (1879-1881). Paris: Imp. de Lagny; Émile Colin et Cie., [s.a.]
121.[Tolstói, Liev Yúrievich]. Le roman du mariage. Traduit du russe par Miguel Delines. Paris: Librairie Marpon et Flammarion, [s.a.]
122.[Turguenev, Iván Serguéievich]. Ensaigs. Traducció de Joan Rosselló. Barcelona: "L’Avenç", 1904. Biblioteca Popular de "L’Avenç", 1904. Biblioteca Popular de "L’Avenç"; 18.
123.Vasseur, Armand. Cantos del Nuevo Mundo. Montevideo: Antonio Díaz Editor, 1907.
124.Vasseur, Armand. El memorial. Madrid: Librería de Pueyo, 1908.
125.Vasseur, Armand. A Flor de Alma. San Sebastián: F. Ferreiros Editor, [s.a.]
126.[Virgili]. L’Eneide. Bassano: A Spese Remondizini di Venezia, 1777.
127.[Virgili]. L’Eneide. Tradotta da Annibal Caro. Milano: Edoardo Sonzogno, 1881.
128.[Virgili]. Les bucoliques et les georgiques. Trad. de R. Binet. Paris: Librairie de la Bibliothèque Nationale, 1881.
129.Whitman, Walt. Fulles d’herba. Traducció de Cebrià Montoliu. Barcelona: "L’Avenç", 1909. Biblioteca Popular de "L’Avenç";101.
130.Whitman, Walt. Fulles d’herba. Traducció de Cebrià Montoliu. Barcelona: Tip. "L’Avenç", 1910.
NOTA: Aunque los títulos van convencionalmente en cursiva los he mantenido tal cual para no fastidiarme el manguito de los rotadores del hombro derecho.

Els llibres

"Todo: la historia minuciosa del porvenir, las autobiografías de los arcángeles, el catálogo fiel de la Biblioteca, miles y miles de catálogos falsos, la demostración de la falacia del catálogo verdadero, el evangelio gnóstico de Basílides, el comentario de ese evangelio, la relación verídica de tu muerte, la versión de cada libro a todas las lenguas, las interpolaciones [...]"

J.L. Borges, "La Biblioteca de Babel". Ficciones.


Per conduir una interpretació possible sobre les obres de la literatura universal de la biblioteca de Maragall, no gosem decidir la conveniència o inconveniència del fons que conté, com va fer el capellà i el barber de l’escrutini de la llibreria del Quixot. Tampoc no es pot assimilar taxativament si es vol a les categories gairebé metafísiques borgianes. François Rabelais, tot enumerant sota títols deformats i jocosos, apòcrifs, els llibres de l’abadia de Saint Victor (1), també i tanmateix donà una dimensió del repertori literària i renaixentista sense desplaçar ni substituir, però, la realitat històrica. La biblioteca personal de Joan Maragall és circumstancial, i permet, recíprocament, una valoració també circumstanciada. Tota una sèrie de condicions històriques i hipotètiques, pràctiques, casuals o fortuïtes, determinen la composició d’una biblioteca, d’un establiment comercial llibreter i, en definitiva, d’una editorial.

En el pitjor dels caos, el proteccionisme conciliat amb la censura o les modes, també produeix determinacions culturals d’abast històric. Recordem, per exemple, el programa estatal educatiu posterior a la Guerra Civil, com a punt de coincidència d’aquestes qüestions generals. A l’escola s’estudiava Pereda, l’Amadís, Balmes, Menéndez Pelayo o Palacio Valdés tant com s’oblidaven Moratín fill, Larra o "Clarín". I quan l’any 1951 obtingué Joaquín Ruiz-Giménez la cartera ministerial d’Educación Nacional, s’iniciava una apertura amb restriccions tan significatives com Valle-Inclán, Unamuno, Baroja, tota la Generació del 27 i la literatura en llengües no castellanes. La Bibliografia bàsica per a biblioteques públiques patrocinada l’any 1982 per la Generalitat, recomana en la seva selecció de la literatura universal –i, en concret, dels autors de qui Maragall en posseïa una obra o més- els següents:

Horaci, Virgili, Hesíode, Homer, Píndar, Sòfocles i Safo, de les literatures clàssiques; Baudelaire, La chanson de Roland, "Molière", Racine i "Voltaire" de la literatura francesa; Mistral, de la litertura provençal-occitana; Dante, Sant Francesc, Leopardi, Pellico i Petrarca, de la literatura italiana; Whitman de la literatura nord-americana; Shakespeare, de la literatura anglesa; "Novalis", Goethe, Heine, Hauptmann i Schiller, de la literatura alemanya; Ibsen de la literatura noruega; "Gorkij", Ostrocky, Pushkin, Tolstói i Turguenev, de la literatura russa.

Si indiquem aquestes dades és per assenyalar la persistència o vigència d’uns autors que podem anomenar en sentit molt ampli "clàssics".

La biblioteca de Maragall

De les 130 entrades d’obres recollides al llistat, en comptem 60 que són impreses a Catalunya (46 en català i 14 en castellà), 9 a la resta de l’Estat i 6 a l’estranger. D’aquestes 60 obres publicades al Principat, 33 corresponen a la iniciatriva d’editorials modernistes, com ara les de "Joventut", "El Poble Català" i, especialment, la de "L’Avenç".

La proporció d’obres traduïdes al català i al castellà, es també eloqüent: hi ha un 19% d’obres en castellà, un 35% en català i la resta –el 46%- és d’obres en altres llengües, o traduïdes a d’altres llengües europees. Aquests percentatges s’han de plantejar, és clar, amb l’expectativa d’aquells llibres que no recull l’inventari però que formen part de la col·lecció bibliogràfica del poeta.

Les edicions catalanes

La indústria editorial barcelonina original cobrí sobretot el mercat espanyol, i fins i tot el sudamericà. De fet, es pot comprovar que fou arran de les nombroses publicacions periòdiques que aparegueren al Principat –Givanel i Mas (2) compta 319 títols de premsa barcelonesa entre 1890-1909- que prosperà la lectura en català. Aquests inicis, o la continuïtat i estabilitat de l’esforç, trobaren recolzament definitiu en publicacions tan diverses com "La Renaixensa", "Ilustració Catalana", "Joventut", etc., que publicaren volums de butxaca i fulletons per a un públic més o menys habitual.

Volem destacar la col·lecció de la "Biblioteca Popular de L’Avenç", perquè del seu repertori en són ben nodrits els prestatges de l’escriptori de Joan Maragall. Justament, "L’Avenç", que inicià la seva activitat editora l’any 1881 amb "Lo Velògraf", i que l’any 1915 vengué la seva impremta a la Casa de Caritat, representà segons el propi concepte del poeta, el substitut d’una iniciativa privada més eficaç en l’absència d’institucions catalanes.

La importància de "L’Avenç" no es només editorial –encara que els 525 títols que, segons Pla i Arxé (3), publicà, justificarien amb suficiència la univocitat d’aquesta empresa modernista senyera. Són importants la campanya lingüística promoguda després del 1891, la seva participació en les Festes Modernistes i en el Teatre Íntim i també el seu prestigi entre les tendències de signe regenacionista del Modernisme, qüestió que li atorgà l’hostilitat dels sectors no desidents proclamats després de la bomba del Liceu. Si la "Ilustració Catalana" de F. Matheu s’assimilava a la línia floralesca supervivent, "L’Avenç" aplegava els modernistes.

En trenta-quatre anys d’intensa activitat, adoptà les més innovadores tècniques tipogràfiques europees, importà llibres estrangers i edità autors novells, promocionà les traduccions i publicà l’ Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) de Pompeu Fabra. Massó i Torrents, d’altra banda, dirigí l’efímera "Revista de Bibliografía Catalana" (1901-1907). "La Biblioteca Popular de L’Avenç" (1903-1915) edità segons els comptes de Pla 143 volums –J. Ll. Marfany i J. Fuster en mencionen 152- al preu estimulant de 52 cèntims i en un format també popular que evidenciava, si més no, una singular intuició del fenomen literari i de la modernitat.

Les traduccions

"Porque si dos hombres se hablan en lengua aprendida, puede ser que se entiendad muy bien en las cosas más vanas; pero allí donde empieza a palpitar la vida de lo hondo, allí mismo dejarán de entenderse; porque cada tierra comunica las más substanciales palabras de sus hombres en sentido sutil que no hay diccionario que lo explique ni gramática que lo enseñe. Y así, aquellos dos hombres dirán la misma palabra que sonará igual por fuera, y creerán haberse entendido; pero en el fondo de cada alma el canto será muy otro".

J. Maragall, "Elogio de la palabra", Obres completes.

Deia Bertrand Russell que no es podia entendre el mot formatge si abans no es disposava d’un coneixement no lingüístic del llenguatge. No oposarem a aquesta afirmació els mamuts i les deeses, ni tampoc les variacions idiomàtiques que desconeixem de la paraula formatge: la proposició ens sembla però prou útil per introduir el problema de l’"autenticitat" de la creació literària.

Fa més o menys dos anys, quan es projectà la versió cinematogràfica de Chávarri sobre Bearn, es van establir bizantins i escropulosos paral·lelismes amb Il Gattopardo de Di Lampedusa i la pel·lícula de Visconti, que van produir un allau de comentaris abusius entorn la genealogia d’ambdues novel·les. Aquestes perllongades disquisicions sobre l’originalitat artística són bastant infructuoses; interessa més reconèixer en les influències i en les traduccions un substrat previ que les estimula i afavoreix i que (indubtablement) les fa possibles.

Abreujant, les traduccions al català de la biblioteca de Maragall són degudes a prestigiosos literats i no a "professionals". Aquest fet ha predominat en èpoques posteriors, en escriptors com J. Carner, C. Riba, J. Mª de Sagarra, o P. Gimferrer, i fa observar en certa manera la situació anòmala del català i alhora la voluntat general i perseverant d’incorporació a Europa.

Del nostre inventari, se’n poden rescatar els noms d’alguns escriptors-traductors o traductors-escriptors. El mateix Maragall havia traduït texts de Goethe, Així parlà Zarathustra de Nietsche, els himnes d’Homer (des de la versió de Bosch i Gimpera). Josep Lleonart, nebot del poeta, traduí Torquato Tasso (*33). Les obres de Shakespeare traduïdes al català són de Cebrià de Montoliu (*109, *110), A. Masriera (*107) i Puig i Ferreter (*112). Cebrià de Montoliu també traduí Whitman (*129, 130). J. Casas-Carbó adaptà, amb Pompeu Fabra, els Espectres d’Ibsen (*60) i traduí Tolstoi (*119) i S. Pellico (*85). Manuel de Montoliu, amb A. Rovira i Virgili, traduí Hawtorne (*43) i també són seves les versions (*17, *28) de Chateubriand i "France".

Els llibres de Maragall

Al llarg d’aquesta anàlisi de la biblioteca de Maragall, no ens hem detingut encara en les lectures del poeta. És obvi que no hi podem trobar totes les lectures que va fer. Un ràpid cop d’ull sorprèn un nombre limitat de volums en la col·lecció. Maragall, com Chateaubriand, Zola, Maupassant o V. Hugo, no era gaire partidari d’acaparar o llegir paperam. I, de fet, tampoc no es pot valorar una biblioteca de començament de segle amb paràmetres actuals. Galdós, per exemple, disposava d’una col·lecció de 1974 obres i, d’aquestes, 1259 eren obsequis (o bé sacrificis propiciatoris!). D’una banda, segons ens explica El meu don Joan Maragall de Pijoan, i ens ha confirmat Hel·lena Maragall i Noble, el poeta visitava sovint l’Ateneu barcelonès, on fullejava revistes i noves adquisicions. D’altra banda, els llibres que comprà no tenen perquè acreditar-nos un interès positiu de l’escriptor; ni els volums obsequiats pels seus autors o traductors poden considerar-se aliens als seus gustos o predileccions literaris. Justament, a la dedicatòria del traductor del Torquato Tasso, Josep Lleonart, hom llegeix: "A mon oncle el poeta Joan Maragall dedico aquest exemplar de la meva traducció de Goethe, considerant la estimació que ell té a aquest autor y com a proba de la que porto jo a l’un i a l’altre". La major part de les obres dedicades són obsequi de traductors, tot i que hi ha algunes dedicatòries de "Béarn" –que es va casar amb Alexandre de Riquer l’any 1911-, E. de Castro, A. Monsaraz, A. Vasseur i M. Papança, poeta portuguès que Maragall conegué a Sant Joan de les Abadesses.

Les anotacions que Maragall prodigava pels marges dels fulls d’obres de pensament, no són tan abundants en les obres estrictament literàries (v. *10, *11, *21, *34, *52, *87, *94, *103, i *127). Verbi gratia, en La conquête du pain de Kropotkin llegim entre les pàgines 56 i 57, "Voilà comment nous entendons l’expropiation et notre devoir pendant la Révolution, dont nous espérons l’arrivée –non dans deux cents ans d’ici-, mais dans un avenir prochain [...]" i al marge un "asseyez vous!" (seieu!) de Maragall amb el mateix llapis blau que constantment rubrica el text de l’anarquista amb onomatopeies de rialles.

Les lectures de Maragall

L’abundor de referències directes als autors de la literatura universal a les Obres completes de Joan Maragall, ens assabenta dels seus gustos literaris i ens informa de les obres que llegí i que no es troben en la seva biblioteca personal.

Pot observar-se en l’inventari un predomini visible de la literatura romàntica –especialment l’alemanya- i de la literatura posterior anomenada "moderna" perquè s’iniciava amb un nou públic i des d’una nova societat. Si més no, a part de la proximitat històrica i l’afinitat literària d’aquestes obres d’autors moderns en relació a Maragall, volem referir-nos a les inclinacions generals del poeta.

Llegim en "Un libro ideal" (Obres completes, II, pàg. 207): "Si esta sensación de pureza que me da el cielo y esta sensación de alma que me da el hombre, las encuentro también en el libro, diré que el libro es bueno; pero si no las encuentro, si me son enturbiadas por las terribles filas de las letras de molde, o si llego a olvidarlas y el libro me deja descontento de la vida y agitándome en el vacío de su negacion, entonces diré que el libro es malo". Aquesta percepció de la missió ètica de la poesia es confirma en "Tristeza literaria", "Santa Eulària" (sobre el llibre de Verdaguer) i "Un libro fuerte e incompleto" (sobre Drames rurals de Caterina Albert –dins Obres completes, II, pàgs. 111, 101 i 197-198, respectivament.

La lectura no és, doncs, evasió o deserció. Tampoc no és la cobdícia de tribulacions nihilistes: és més aviat una reconciliació amb l’essencialitat de la vida, la realitat viva, o amb l’ànima de la vida. No és l’afany d’anar a la recerca de fons caòtics, però sí d’un desig d’intensitat, de la pura joia de viure.

Hem destacat unes obres de la literatura moderna universal on és constant aquesta ambivalència, que en el Modernisme es va traduir en dues tendències, la "regeneracionista" i la "decadentista". Maragall necessàriament s’assimilava a la gamma vitalista que aplega Carlyle, prenietzscheà i Nietsche, Goethe i "Novalis", Leopardi i Carducci (que també havien format el gust d’Unamuno).

No és gaire practicable de mantenir aquestes dicotomies i duplicitats de tipus "clàssic/romàntic" o "apol·lini/dionisíac" per sistema. Si que convé apel·lar a una història humana fonamentada o, si de cas, sintetitzada, en triplicitats com la de la civilització grega –arcaica, clàssica i hel·lenística-, com la de les tres apreciacions de la realitat que Leopardi desenvolupà a Miscel·lànies, o com les tres variacions de El comte Arnau de Maragall.

Aquest epíleg penetraria més enllà dels límits de l’estudi si perllonguéssim les conclusions de les lectures de Maragall fins a interpretacions penúltimes biogràfiques gairebé biològiques, de la seva biblioteca personal. Aquesta anàlisi, que no és exhaustiva ni vol ser definitiva, pot servir per aprofondir una mica més en l’estudi de la significació de l’obra poètica i periodística de Maragall i per dirigir l’interès dels historiadors cam a un camp viu, excepcionalment investigat, com és el de la lectura.
*
(1) [François] Rabelais, Gargantua. Pantagruel (Paris: SACELP, [1980]), I, livre 2, chap. 7, pàg. 222.
(2) Joan Givanel i Mas, Bibliografia catalana: premsa. Barcelona: Institució Petxot, 1931-1937.
(3) Ramon Pla i Arxé, "Jaume Massó i Torrents i l’obra editorial de "L’Avenç", Commemoració dels 500 anys del primer llibre imprès en català [...] (Barcelona: [s.n.], 1972, pàgs. 96-97. Ramon Pla i Arxé, "L’Avenç" (1881-1915): La modernització de la Renaixença, "Els marges" (Barcelona), maig del 1975, VIII, pàgs. 23-38.

***

(*) Artículo publicado en Ateneu : Revista de cultura: Marta Domínguez i Senra, Teresa Pous i Mas. Els llibres de les literatures no hispàniques conservats a la biblioteca de Joan Maragall. Ateneu: Revista de cultura, 4rt trimestre del 1987; (12 pàgs): 111-116,124.

***