28.1.14

Jesuitas

"Sobre Bergoglio pesa l'acusació d'haver delatat a la Junta Militar els jesuïtes Orlando Yorio i Francisco Jalics, que desenvolupaven la seva funció religiosa amb els habitants de les xaboles de l'extrarradi de Buenos Aires. Una opció mal vista per les dretes ultraconservadores del país, que sospitaven d'una possible concomitància de caire marxista entre el sector popular i l'eclesiàstic. Segons explicava Jalics al seu llibre Ejercicios de meditación del 1995, els dos capellans van demanar ajuda a Bergoglio, i aquest, no només els va negar la protecció a què s'havia compromès, sinó que els va acusar davant de les autoritats militars, versió que també confirmava Orlando Yorio en una carta datada el 1977."

Sícoris, "Comemcem bé!", Des de la meva riba  [Consultado el 28 de enero de 2014]

(Bergoglio no nos denunció)

19.1.14

Notas sobre el personaje de Rufus el dodo

Mi personaje del dodo se podría ver distorsionado por el que inmortalizó Lewis Carroll entre los capítulos 2 y 3 de Alicia en el País de las Maravillas, de donde quedó un personaje ridículo, algo presuntuoso y con un lenguaje entre anticuado, pomposo e hipercorrecto. A pesar del buen trabajo del traductor de mi versión española se pierde el archisilabismo:
«"In that case," said the Dodo solemnly, rising to its feet, "I move that the meeting adjourn, for the inmediate adoption of more energetic remedies-"
"Speak English!" saig the Eaglet. "I don't know the meaning of half those long words, and, what's more, I don't believe you do either!" And the Eaglet bent down its head to hide a smile: some of the other birds tittered audibly».
Javier Ojeda traduce "I don't know the meaning of half those long words" como "no sé qué quieren decir la mitad de esas palabras" y se pierde "largas". Sí que encuentra una buena correspondencia para otro escollo en la traducción: 
«At last, the Dodo sid, "Everybody has won, and all must have prizes"»
Lo traduce como "Todos hemos ganado y todos recibiremos sendos premios". Yo no sé si el caso es perfectamente equivalente. Incluso con el Diccionario panhispánico de dudas delante "sendos" podría ser correcto ya que es un adjetivo distributivo que significa "uno para cada una de las personas o cosas mencionadas". Tal vez la frase inglesa es incorrecta o inusual y la española solo es inusual.
Mi dodo, el dodo que yo imagino, no es presuntuoso ni pomposo, pero sí es anticuado. Respecto a los otros personajes será como Aristóteles o incluso Jesucristo respecto a nosotros los humanos. Por su condición de estar extinguido desde el siglo XVII y no haber ilustraciones completamente fiables, siempre aparecerá "Deus ex machina", o como un dibujo dentro del dibujo, o uno de aquellos espectros shakespeareano o uno de aquellos bustos de Beethoven, Brahms o Chopin que hay en las tiendas de instrumentos musicales.


Ilustraciones de John Tenniel para la versión original de Alicia en el País de las Maravillas (1864)

9.1.14

La Barcelona postolímpica

"Ciutat Vella és impossible per dos motius: primer, per la desaparició de la xarxa de comerç tradicional que hi havia hagut aquí: els antiquaris gairebé han desaparegut, Piera (d'articles de belles arts) marxa, la joguineria Monforte, també… O sigui, hi ha unes rutes comercials que tenen una classe de clients. Els clients de la Piera vénen aquí, i els de la xocolateria dels bombons Farga del carrer del Pi cantonada Portaferrissa, també venien aquí, com els de l'Escribà de la Rambla. Si tots aquests establiments desapareixen i els substitueixen les cadenes o un comerç enfocat només al turisme, la gent deixarà de venir. Això ha passat a la Boqueria. Els barcelonins s'han fet enrere de la Boqueria i d'aquest barri jo crec que també se n'acabaran fent enrere".



6.1.14

Notarios

"Jo no sabia que estava fent fotografia social en aquell moment. Jo només feia fotografia i buscava imatges que m'emocionessin. De vegades he fet servir aquest terme per definir el meu treball, però per mi vol dir simplement que no faig paisatges i bodegons. Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies jo busco ser una èspecie de notari d'una època".

Leído en la Exposición "Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010" (Museu Nacional d'Art de Catalunya, 12 de Diciembre de 2013 - 25 de Mayo de 2014