30.5.14

El poder del què és visible és invisible

En español las traductoras de Marianne Moore han sido y son Lidia Taillefer de Haya y Olivia de Miguel, la cual obtuvo un premio por su edición de la Poesía completa (Barcelona: Lumen, 2010). A la dificultad que se le suele aducir a la traducción poética habitualmente, hay que sumar o multiplicar el estilo de Moore, en un inglés de una sintaxis muy trabada, en versos silábicos y con un expresividad formal de una contundencia y al mismo tiempo una pureza elocuentes. No he tenido en mis manos la edición para Hiperión de Lidia Taillefer, sólo conozco la de Olivia de Miguel, que es una absoluta delicia.
Por "imperativos legales" me veo empujada a introducir una triquiñuela, que es la de no copiar la traducción íntegra ni parcial del poema "He «digesteth harde yron» (*) -cosa que está prohibida- sino su versión al catalán. El poema aquel sobre las avestruces. Pienso que esta trampa o truco debe de ser más frecuente de lo que nadie está dispuesto a admitir y aunque no quiera imponer la razón de que el fin justifica los medios o de que los medios justifican este fin, sí puedo exhortar la clemencia por mi franqueza, cosa menos usual.

Ell “paeix dur ferro”

  Encara que l'ocell elefant
  o l'au roc, que visqué a Madagascar, i
el moa s'hagin extingit,
el camell pardal, tan
  gran com ells -l'enorme pardal
que Xenofont va veure passejant vora un rierol- va ser i es
símbol de justícia.

   Aquest ocell vigila els seus pollets amb
  maternal concentració -després d'haver
covat els sus ous | sis setmanes per la nit-,
   les seves pates com a única defensa.
És més veloç que un cavall; amb peus durs
com unglots; ni el lleopard

   és més suspicaç. Com és
   que va poder, apreciat per les seves plomes, ous i cries,
usat fins i tot com a muntura, respectar l'home
   que, amagat com un actor amb pell d'estruç,
accionava el coll amb la mà dreta fingint-se viu
i, amb l'esquerra, d'un sarró, espargint gra

   per poder així matar estruços atraguts pel cimbell!
Sí, aquest és qui la seva ploma va ser antany
ploma de la justícia; ell,
   amb el seu còmic cap d'aneguet sobre el seu
gran coll, gira amb l'excitació de l'agulla en la bruixola
quan està a l'aguait,

   i pastura com una S mentre
s'empolaina el plomissol plomís de la gropa.
L'ou que religiosament es mostra
com el de Leda
   del qual Càstor i Pòl·lux van madurar,
era un ou d'estruç. I què va poder avesar-se
millor a la gespa xinesa on

   va pasturar com a regal per a un
   emperador amant d'aus rares, que aquest
constructor de nius de fang
a terra encara que tingui de passar a gual
el llac o la mar fins que només sobresurt el cap? 

***

   Sis-cents cervells d'estruç servits
   en un banquet, sota una carpa coronada amb plomes
d'estruç i llança del desert,
en lletges copes de closca
   enjoiades, vuit parells d'estruços
guarnits escenifiquen un propòsit
que sempre escapa als superficials.

   El poder del què és visible
   és invisible; i encara allà on
l'arbre de la llibertat no creix,
l'anomenat valor brut ho sap.
   L'heroïsme és esgotador, però
s'oposa a la gola imprudent que no va perdonar
a l'inofensiu solitari

   ni al gran gavot en la seva grandària;
   encara que la descurança hagi devorat
tots els ocells gegants menys aquest atent Gargantua 
   alacurt, veloçíssim ocell corredor.
Aquest que roman rebel
és el camell pardal.

Marianne Moore y elefantes indios
__________
Although the aepyornis
   or roc that lived in Madagascar, and
the moa are extinct,
the camel-sparrow, linked
   with them in size--the large sparrow
Xenophon saw walking by a stream--was and is
a symbol of justice.

   This bird watches his chicks with
   a maternal concentration-and he’s
been mothering the eggs
at night six weeks--his legs
   their only weapon of defense.
He is swifter than a horse; he has a foot hard
as a hoof; the leopard

   is not more suspicious.  How
   could he, prized for plumes and eggs and young
used even as a riding-beast, respect men
   hiding actor-like in ostrich skins, with the right hand
making the neck move as if alive
and from a bag the left hand strewing grain, that ostriches

   might be decoyed and killed!  Yes, this is he
whose plume was anciently
the plume of justice; he
   whose comic duckling head on its
great neck revolves with compass-needle nervousness
when he stands guard,

   in S-like foragings as he is
   preening the down on his leaden-skinned back.
The egg piously shown
as Leda’s very own
   from which Castor and Pollux hatched,
was an ostrich-egg.  And what could have been more fit
for the Chinese lawn it

   grazed on as a gift to an
   emperor who admired strange birds, than this
one, who builds his mud-made
nest in dust yet will wade
   in lake or sea till only the head shows.
***
   Six hundred ostrich-brains served
   at one banquet, the ostrich-plume-tipped tent
and desert spear, jewel-
gorgeous ugly egg-shell
   goblets, eight pairs of ostriches
in harness, dramatize a meaning
always missed by the externalist.

   The power of the visible
   is the invisible; as even where
no tree of freedom grows,
so-called brute courage knows.
   Heroism is exhausting, yet
it contradicts a greed that did not wisely spare
the harmless solitaire

   or great auk in its grandeur;
   unsolicitude having swallowed up
all giant birds but an alert gargantuan
   little-winged, magnificently speedy running-bird.
This one remaining rebel
is the sparrow-camel.

No hay comentarios:

Publicar un comentario